El primer projecte universitari del meu fill

El meu fill mitjà, l'Ignasi, segueix, per compte propi, les passes del seu avi i del seu pare, pel que fa als estudis.

Fa uns dies va presentar el seu primer treball universitari de disseny constructiu:

Va treure una nota que, potser, el seu avi va arribar a tocar, però sens dubte el seu pare no la va veure en tots els anys de carrera.

Bona peça està fet l'Ignasi...

Adéu siau, Jordi.

Torno del Nadal amb una trista notícia: en Jordi Barenys ens ha deixat.

Li tenia apreci a en Jordi, i crec que ell també a mi. 

El vaig començar a conéixer al 2006, a la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble. No diré que era una bona persona, perquè es mereix més. Un personatge singular, un xic esquerp, desconfiat, però de bon cor i conviccions clares. Un bon tio, que m'agrada més dir.

Me'l trobava sovint quan feia "motorisme de muntanya", al Montseny, que ha estat la seva llar els darrers anys. Tenia un especial carinyo al meu fill petit, en Lucho, i això el feia més proper.

Amant de la natura, potser un pèl exagerada la seva defensa ecologista, ha estat un bon professional de la seva feina, tot i què intuexo que va portar una vida atribulada.

Aquest estiu hi vaig xerrar per darrera vegada i avui m'he assebentat de la seva pèrdua entre els mortals.

Una abraçada de condol a la seva família, jo també lamento que ens hagi deixat. 

Jordi, sempre et portaré en el record ...

Avís de robatori

Fa un parell de dies han entrat a casa nostra, a Can Derrocada. De fet han entrat al garatge i s'han endut totes les motos, les motos de trial meves i dels meus fills, així com un trocet de la història de casa:

• Gas-Gas 250 TXT blava,
• Sherco-Bultaco 250 trial grisa,
• Mecatecno trial 50 blanca, seient blau,
• Beta trial 50 blava, blanca i vermella amb ratlles al dipòsit, seient vermell, roda grossa,
• Montsesa Cota 123 parafancs davanter d'alumini i traser de plàstic blanc,
• Derbi Antorcha 50 (Derbi "paleta") dipòsit vermell, sense parafancs davanter.

Aqui us deixo les fotos de les motos petites, que són més singulars:

 Beta trial

Mecatecno trial

Tenim sospites de què els lladres intentaran posar les motos a la venda a particulars, doncs per el tipus de moto (trial) i l'estat administratiu de les mateixes, no poden circular. El robatori ja ha estat denunciat i els Mossos han obert una investigació.

Sisplau, els què pogueu estar en contacte amb el món de les motos, o del trial, si veieu moviments en el mercat de compra-venda a particulars o motos d'aquest tipus circulant de forma sospitosa, envieu-me un correu. Passeu la veu!

Gràcies.

No han calgut els jugadors del segon equip

A diferència d'en Tata Martino, que a manca dels jugadors del primer equip per compromisos de "la roja" i baixes per lesió, en Martí Artalejo no ha hagut de convocar jugadors del segon equip per completar el cartipàs municipal: l'Emili Domínguez, 11è de la malmesa llista de CiU a les eleccions municipals, ha ocupat la cartera deixada per la renúncia de la Pati.

Veiem cóm queda la llista:

1. Josep Maria Llesuy Suñol 
2. Marti Artalejo Ferrer 
3. Maria Carmen Lozano Jimenez 
4. Patricia Puig Montserrat
5. Rosa Maria Quesada Garcia
6. Juan Antonio Moreno Rams
7. Pedro Espin Fernandez
8. Miquel Puigdevall Albert 
9. Irene Bonilla Garcia
10. Maria Soledad Mingo Gomez 
11. Emilio Dominguez Nuño
 
Suplents:
1. Salvador Marti Pujol
2. Juan Ballart Serra
3. Jose Conesa Llupia
4. Maria Sara Martinez Garnelo
5. Teresa Sola Sancho
6. Gerard Prats Fumado
7. Susana Martori Rodellas

Vallserena: 2

Can Vila: 1

Les Faldes: 1

Cal donar la benviguda al nou Regidor i desitjar que compleixi la seva tasca com menys tant bé com ho va fer la Pati.

M'ha agradat...

M'ha agradat que l'Alcalde Artalejo faci el gest simbòlic però engrescador de pagar les retencions d'IRPF dels nostres treballadors públics a la Hisenda catalana.

M'ha agradat que en Martí aprofiti la tranquil.litat pressupostària per rebaixar els impostos municipals (a excepció de l'ICIO, que no calia). Fet històric, per poc que sigui.

M'ha agradat que el nostre Alcalde posi ordre a les Ordenances Fiscals del municipi i les actualitzi a redaccions menys provincianes.

Altres coses no li puc reconèixer, però en aquesta legislatura de trànsit està posant ordre a la Hisenda, és de rigor manifestar-ho.

(Si sobren alguns quartos, per exemple, els de la sanció encara no cobrada de Pinsos Picart, caldria posar xarxes a les porteries del poliesportiu -molt bé per haver-lo recuperat, Martí suma i segueix així- i de pas, a veure si et fas unes canastes de bàsquet i poses malla a les baranes, que els nois es fan un tip de recollir pilotes penjades ...).

Can Derrocada, 1969

"Lo pelat" eren vinyes. Es pot veure "el Xalet", la caseta d'obres, la Puntiblond en construcció, Can Messeguer, can Castella, can Masià, can Colom, can Alfonso, can Acedo, can Singuerlin, can Peiró, can Bacallà, .. i un magnífic bosc de ribera...

Casa meva ja hi surt... i can Sapé, i ca l'Orenga, però no encara can Ferrer. També hi surt can Araguz. Tots els carrers eren encara de terra. Aqui s'aprecia millor l'excels bosc de ribera als torrents.

La Zona Esportiva de Can Derrocada en construcció. con també can Torres. Can Bertran ja hi era. Al fons, la riera de Vallserena. També es veu can Mora, can Carbonell, can Masgoret, can Ruiz, can Sagrera...

Total, fa només 44 anys. I jo en tinc 54. Quants de vosaltres hi ereu? Expliqueu-nos-ho...

Un segon brot de Poltergheist ataca l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor

El primer episodi de Poltergheist va durar 15 mesos, i ens en feiem ressó des d'aquestes pàgines. Va començar l'agost de 2008 per acabar al novembre de 2009.

Llavors va afectar a quatre regidors de l'Ajuntament: la Lola López, l'Higini Herrero, la Navidad Nevado i en José Luis Yelo.
Alguns van atribuïr el fenòmen a la presència d'en Llesuyfer, però amb el nou brot d'ara, aquesta hipòtesi ha quedat definitivament descartada.

Veiem els fets:

• Gener de 2012 (dia 30): GISP i PSC entren en el govern; un govern de concentració.
• Gener de 2012 (dia 31): al dia següent, en Llesuy renúncia a l'Alcaldia i a la seva acta de regidor. En Joan Bosch accedeix a l'Alcaldia. (Serà l'alcalde més breu que mai hagi tingut el nostre municipi).
• Febrer de 2012 (dia 6): la Irene Bonilla entra al govern.
• Febrer de 2012 (dia 23): el 23-F, en Martí Artalejo accedeix a l'alcadia i el GISP és expulsat del govern.
• Febrer de 2012: En Joan Bruguera i en Joan Garcia entren al govern.
• Febrer de 2013: passat un any sense brots paranormals, la Pat Puig deixa els seus càrrecs executius. Continua de regidora.
• Setembre de 2013: la Pat Puig deixa definitivament la seva acta de Regidora. CiU busca candidats a la substitució a partir del lloc 10 de la llista electoral.

L'actual episodi de Poltergheist ha estat més intens que l'anterior, doncs en menys d'un mes va generar tres alcaldes diferents. També està sent més llarg, doncs ja portem divuit mesos de fenòmens paranormals.

Segons els estudiosos d'aquest fenòmen, tres poden ser les causes del mateix:

1- Agents psicològics:

L'activitat poltergheist tendeix a ocórrer al voltant d'una persona anomenada "agent" o "focus": l'efecte poltergheist seria la manifestació exterior d'un trauma psicològic.

2- Existència autònoma:

Els poltergheist podrien simplement existir, de la mateixa manera que els elements. Una altra versió planteja que els poltergheist s'originen quan una persona mor dins un sentiment d'ira. D'acord a una variant d'aquesta hipòtesi, els poltergheist i els fantasmes són simples impressions d'aquest sentiment i queden enregistrats en el lloc. Aquesta impressió es farà explícita una vegada i una altra fins que l'energia que la va crear minvi.

3- Causat per forces físiques:

Alguns científics han arribat a la conclusió que totes les activitats poltergheist que no es poden demostrar com a fraudulentes troben una explicació física en l'electricitat estàtica, camps electromagnètics, ultrasons i infrasons i/o aire ionitzat.

En el primer episodi del fenomen, varem especular en dues d'aquestes causes:

• El trasllat de la sala de Plens a la Sala Oril.la de La Rectoria, atribuïnt el fenòmen a les ànimes en pena que hi romanen, comandades per la del nostre insigne prevere.
• La presència de miasmes de triturats per a l'alimentació animal, que encara continuen invaïnt l'edifici de l'Ajuntament i què probablement fos el detonant de l'estranya malaltia del Local Social La Fàbrica.

Hi ha qui opina que els atacs furibunds de l'Alcalde Artalejo conta la Fundació La Rectoria de Vilamajor haurien despertat les ànimes deambulants situades als fonaments de l'immoble. De la seva banda, l'intent de tranquil.litzar els ectoplasmes el setembre de l'any passat amb un nou conveni amb Pinsos Picart tampoc hauria donat resultats.

Es dona la curiosa circumstància, a més, que el fenòmen s'ha manifestat també paralitzant la informació a la xarxa dels grups de l'oposició, en una espècie d'encanteri força inusual (per bé que algunes veus ho atribueixen a la infiltració d'unes partides de bolets al.lucinògens a Can Pau i Can Noguera):

• La pàgina del GISP es va quedar misteriosament aturada.
• La pàgina de ISP va emmudir just al mateix temps, fent-se preguntes que a hores d'ara continuen sense resposta.

Conjuntant totes aquestes dades paranormals, que ja tenen pinta de fenomen generalitzat en el Consistori (doncs cal sumar-li les baixes forçoses de destacats membres de la plantilla), els experts s'inclinen a atribuïr aquesta nova onada de Poltergheist a l'actuació d'una facció baixmontsenyenca dels Davidians, que, segons algunes tesis, s'haurien apoderat de les consciències d'alguns dels nostres regidors de govern i immobilitzat els de l'oposició. Aquesta influència explicaria -segons diuen- totes les baixes de regidors de govern dels últims temps.

De ser aquesta la causa, el remei seria complicat, doncs caldria fer antigues invocacions per a desterrar el fenòmen. Alguns diuen fins i tot que el poder és tant intens que caldria fer l'exorcisme davant de la Nena de Vilamajor, aplegant-hi l'assemblea de CiU en una espècie d'akelarre.

Aixó explicaria, segons les mateixes fonts, l'arribada de Mn. Joan d'Arquer, en substitució de Mn. Joan Josep Recasens (també afectat pel fenomen), per tal de poder estar en millors condicions d'actuar si el fenómen es propagués, ara que l'espasa blava d'en Salvador Vidal ja no atura les embestides de les forces ocultes.

No és casualitat que el Mossén ho sigui també de Sant Julià d'Alfou i Sant Antoni de Vilamajor, on recentment s'ha revelat un altre fenomen anormal que amenaça extendre's cap a Cardedeu.

Sia com sia, el fenòmen ja ha produït, de moment, cinc baixes entre els regidors de govern en aquesta legislatura, a les què cal sumar els quatre regidors de l'anterior.

Sembla ser però, que, com en l'episodi precedent, afortunadament la població no es veu afectada.

És hora d'armar una candidatura popular per governar el nostre poble

Fa 45 dels 54 anys que tinc que visc -ocasionalment- a Sant Pere de Vilamajor, tot i què només fa una dotzena d'anys que en visc les seves visicituds sociológico-político-socials, i en els darrers anys he observat una deriva cap el-no-res que realment em preocupa.

Entenc que la majoria dels regidors que ara hi són, fa una dotzena d'anys no sabessin posar el carrer Nou al mapa. De fet, només un 13% dels habitants actuals han nascut al municipi, però els "de tota la vida" han fet possible -guanyant molts diners- que ara siguin minoria: ja pinten ben poc, els bons amics...

Però el poble no és un projecte per als què el manen. És només un "ens a gestionar". I això és una pena.

Sant Pere de Vilamajor apunta cada cop més a ser un barri de Sant Antoni. Fins i tot la benzinera -per a la què hi havia inversors disposats a engegar-la- se l'ha endut St. Antoni: hom preferia sembrar no-sé-què, després de demanar l'oro i el moro -cases unifamiliars incloses- per uns terrenys ara proscrits. Ah! però hem recuperat La Fàbrica.

Les grans empreses del municipi fan aigües, Sant Pere no creix ni vegetativament, el jovent marxa, els avis es queden sense casal, vint metres de vorera per habitatge, 130 habitatges -vells- en venda, ... Fotut.

Si no es vol donar "la Clau de Vilamajor" a Sant Antoni (que no estaria pas malament) cal refundar la manera de fer poble.

Deia l'Eduardo Aute: 

Una de dos,
o me llevo a esa mujer
o entre los tres nos organizamos,
si puede ser.

Doncs, som-hi! Organitzem-nos!!

Tenim un Alcalde que, amb tots els respectes i -honestament- apreci, ningú ha votat. Ara es busca el quart regidor en el pou de la llista electoral, amb altes probabilitats de què la Sara sigui regidora (!!). Tenim una 0-posició (el primer dígit és un zéro) que ni-pinta-ni-pincha-ni-corta. (Fa més d'un any i mig que no piulen ni als seus web's). Certament aquesta 0-posició ja representa ciutadans d'apeu, però s'ha quedat aïllada i no opera.

Organitzem-nos!

Ara és l'hora de trobar un grapat de ciutadans que tinguin quelcom a dir, quelcom a fer per a què aquest poble adormit tingui futur. El repte és difícil, heilás! però hi ha altres maneres de fer les coses. Segur que entre tots trobarem mil i una idees que ho procurin. I no caldran "assessors" que des de fora manipulin la gestió del nostre municipi. 

És l'hora de regenerar!

Al 2015 tornen a haver eleccions. L'únic partit amb sigles, CiU només té marca, però no lideratges. Les sigles d'ERC estan dil.luïdes sense futur, sense present. Ara és l'hora!

Cal que ara ens posem en marxa, que armem una candidatura popular (agrupació d'electors, en diuen) per fer valer la nostra veu, plural, controvertida, però activa, per fer el poble que volem per als nostres fills, per a nosaltres.

Comença la campanya. El nou futur és possible. És possible si ho volem. Jo, de regidor? Valga'm Déu! Però... a qui tenim de regidors? Passem llista? A qui tenim? Passeu llista...

Podem si volem. Des de Faldes, Vallserena, Can Vila, Can Ram. Des del nucli, potser des de Can Derrocada, dels "disseminats". Podem.

Ara és el moment. No el moment de buscar "poder" sinò de poder fer quelcom més per al nostre futur. Difícil, però millor del què tenim.

He conegut gent extraordinària en tots aquests anys. Gent de gran valúa que pensa, que té ganes. Aprofitem-la!

Penseu-hi. Ara és l'hora. Tenim dos anys per fer-ho possible.

El ple esmena la desconsideració cap en Salvador Vidal i es recluten regidors a partir del lloc 10

Observo amb satisfacció que el ple de l'Ajuntament de dijous 26 contempla en el seu ordre del dia el reconeixement a la persona d'en Salvador Vidal.

Fa poc, coincidint amb la seva jubilació vaig criticar la fredor amb què el Ple el va substituïr. Com si res, sense res més, com qui canvia una bombeta fossa. Entenc doncs, que l'acte formal d'esmena d'aquest dijous es fa sense convicció. I ho dic per tots els regidors del ple, doncs no em consta que tampoc els què estan fora del govern piulessin quan va ser el moment.

Just és doncs reconèixer que el govern del nostre municipi rectifiqui. Si en quelcom ha ajudat aquest bloc em sento satisfet d'haver-ho propiciat.

Però el ple ens depara un altre acte important: la pressa de coneixement de renùncia de la Pat Puig com a regidora.

Ja al febrer, coincidint amb la seva renúncia a delegació de funcions, vaig posar de manifest que una eventual renúncia de l'acte de regidora faria que s'anés a cercar a les profunditats de la llista d'electes de CiU fins a lloc 10, a l'antesala dels suplents.

Sens dubte és una bona oportunitat per aquelles persones que, tot i volent estar al govern municipal, per diferents qüestions estan relegades de les posicions viables en les llistes electorals, tot i què sovint es tracta de persones que ho fan per compromís, davant de la lògica de què mai seran regidors.

Desconec cóm està el pati, i si caldrà usar els suplents per omplir la cadira de la Pat, doncs el primer torn és per al penúltim de la llista. Sería però divertit haver d'arribar al quart suplent... Comptant però amb què tenim el primer Alcalde de la democràcia que ningú ha votat, ja no m'estranya res.

Devaluació oportunista de la màxima distinció del municipi

M'assabento de què, cuita-corrent, el dimarts vinent s'anomenarà Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor al Sr. Pompeu Fabra. Si, el lingüista Pompeu Fabra que tots coneixem.

Els mèrits d'aquest Sr. en benefici del nostre poble resulten de què passava uns dies convidat a casa dels Cortés quan va esclatar la guerra civil, i el dia 20 de juliol del 36 va increpar uns milicians revolucionaris quan s'adreçaven a cremar l'esglèsia.

En Pompeu Fabra no va aconseguir malauradament el seu objectiu i l'esglèsia fou cremada.

En el seu informe, el coordinador del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, l'Higini Herrero, ens explica aquest episodi històric, tot aprofitant per relatar el tema de les campanes que tant li agrada.

Total: si ets famós o il.lustre, si a més tens quelcom que veure amb la història de Catalunya vista des de un punt de vista catalanista, vens a passar uns dies a Sant Pere de Vilamajor i fas qualsevol cosa encomiable mentre hi ets, tens tots els punts per ser distingit amb el màxim honor del municipi.

Aquest nomenament, per més que sigui fet a un il.lustre com en Pompeu Fabra em sembla de tot punt inapropiat i interessat. 
El Reglament d'Honors i Distincions assenyala que podras gaudir d'aquesta distinció: "les persones que hagin destacat de forma extraordinària, per qualitats o mèrits personals o per serveis prestats en benefici o honor del nostre poble, i que hagin assolit indiscutible repercussió pública".

Tres condicions s'han de donar:

1. Destacar de forma extraordinària,
2. Per qualitats, mèrits personals o serveis prestats en benefici del nostre poble,
3. Que hagin assolit indiscutible repercussió pública.

I per a mi no es dona cap d'aquestes tres condicions:

1. No hi veig res d'extraordinari en el fet, per encomiable que sigui,
2. Cap servei prestat al nostre poble, doncs els resultats van ser els mateixos que sense el fet,
3. Indiscutible que no ha tingut cap ni una repercusió pública.

Per molt meritori que fos l'episodi descrit (de fet és més una anècdota), en conec molts d'altres, que a més d'heroics van tenir resultats positius, que persones del nostre poble van fer durant la guerra civil. En Francesc Bardera, sense anar més lluny me n'havia explicat un grapat, alguns en primera persona.

I fora del context de la barbarie, em venen a la ment moltes altres persones que han fet molt més per al nostre poble.

Anteriorment ja he estat crític amb altres nomenaments de distincions, com en cas del Sr. Ferran Gomà, i del Sr. Josep Pérez del Río i ara haig de tornar novament a ser crític amb la disbauxa de les distincions.

La única justificació per tornar a devaluar la més alta distinció municipal és l'oportunisme de posar una persona famosa al llibre d'honor del nostre poble, una espècie de "màrqueting" que diu ben poc de la seriositat amb què s'hauria de tractar -també- aquest tema.

De fet, fins ahir no s'ha convocat el Ple Extraordinari que l'haurà d'anomenar... 

No se m'escapa que "queda be" buscar qualsevol excusa per honorar un catalanista reconegut el dia de la Diada, però no per això li hem de "regalar" la més alta distinció que pot oferir el municipi.

Tanta és la prepotència amb què s'ha tractat el tema que els actes oficials de la Diada s'han modificat, afegint-hi, abans de la marxa de torxes, "L'acte d'homenatge a Pompeu Fabra, fill adoptiu de Sant Pere de Vilamajor", donant per descomptat que la proposta anirà endavant.

Apel.lo a què algun regidor valent del nostre consistori hi voti en contra, (amb un sol vot en contra no s'aprova el nomenament) no tant per fer la gitza sinò per demostrar que Sant Pere de Vilamajor té més autoestima, més prestigi, que regalar la seva màxima distinció a qualsevol, per molt famòs que sigui, que vingi a passar uns dies al municipi. I que no s'entengui com menystenir un dels personatges que més ha fet per la llengua del nostre país, catalanista, com en Pompeu Fabra, sinò posar les coses al seu lloc, que no s'ha de confondre el fuet amb la llonganissa.

Sé que aquesta petició no tindrà cap resposta; com a màxim hi haurà alguna peruga abstenció. I es posarà de manifest la manca de nivell, de sentit comú, dels nostres regidors, la major part del quals fa ben poc ni sabien que en Pompeu -com d'altres famosos- havia romangut uns dies al municipi, i més d'un se n'ha assabentat tot just fa unes setmanes.

No deu ser aquesta prou bona ocasió per lliurar als ex-alcaldes i ex-regidors del nostre poble les corresponents insígnies d'or i plata que, respectivament, hauríen de tenir... Més d'una persona incòmode per a l'actual govern municipal podria rebre la punxada de l'agulla de la insígnia...

I acabo com acabava el meu "post" dedicat al tema d'ara fa ja quatre anys i mig: "Tampoc entenc, sigui dit de pas, com encara cap ciutadà de Sant Pere no ha estat mereixedor d'una insígnia de bronze".

NOTA:

Amb posterioritat a la publicació d'aquest article, el ple de l'Ajuntament va aprovar, el dia 10 de setembre de 2013, per unanimitat, la declaració del Sr. Pompeu Fabra com a Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor.

Aquí teniu un extracte de la transcripció literal de l'acta del ple, en referència als comentaris dels membres de la Corporació:

Sr. Alcalde, en Martí Artalejo: "personatge notable en defensa de la llengua catalana i, en concret, del patrimoni de Sant Pere de Vilamajor, arrel d’uns fets ocorreguts a l’inici de la guerra civil".

Sr. Bosque: "és un orgull per Sant Pere de Vilamajor declarar-ho Fill Adoptiu, doncs ja anteriorment li havia fet honors l’atorgament d’un nom a un carrer, i en especial per la defensa del patrimoni del poble".

Sra. López: "és un privilegi estar present i donar el seu recolzament a l’atorgament de la distinció de fill adoptiu al Sr. Pompeu Fabra".

Sr. Bruguera: "està totalment d’acord amb la proposta presentada".

Sr. Pérez: "està d’acord amb la proposta i votarà a favor".

Sra. Lozano, Regidora de CULTURA: ???

Sra. Bonilla: ???

Sr. Bosch: absent.

Sr. Ezquerra: absent.

(Sense comentaris)