Darreres entrades:

24/9/08

Darreres dades sobre la compra-venda d'habitatges a Vilamajor

En el segon trimestre de 2008 s'han venut a Vilamajor un total de 15 habitatges, una tercera part dels què es varen vendre en el mateix trimestre dels tres anys anteriors.

Veure totes les dades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

23/9/08

L'avant pla del POUM de Sant Pere de Vilamajor: una decepció

(23 de setembre de 2008)

El nou avantpla del POUM va ser aprovat pel Ple de l'Ajuntament el dia 31 de juliol de 2008.

Disposem de dos mesos per presentar-hi suggeriments.

La magra documentació que es publica als medis digitals de l'Ajuntament no em permet fer una anàlisi amb la dimensió que voldria, però si vull destcar alguns elements que considero fonamentals:
  1. Es torna a passar de la filosofia conceptual als plànols: una nova caiguda al buit que desmereix l'urbanisme entés com la creació d'un espai per viure.
  2. Les novetats respecte l'avantplà de 2006 són inapreciables, llevat de la nova ubicació de l'IES, que per cert ha seguit les tesis que vinc defensant des de fa tres anys, i que en realitat ja està dada i beneïda. Amb aixó, tot un seguit de deficiències continuen presents, sense resolució.
  3. Sense el Pla Especial de La Força, el POUM no hauria de continuar la seva tramitació.
  4. La solució proposada per la fàbrica de Pinsos Picart no s'ajusta a les posibilitats reals per a la negociació.
Tot plegat, una decepció, un avant pla fet de pedaços i de presses.

No desmereixo amb aixó la valentia de l'actual consistori en desactivar les tres operacions estrelles de l'anterior avant pla.

He de destacar, però, una especial menció en la memòria informativa, que complau les meves llargues reinvindicacions i denúncies formals: Pel que fa a les parcel·les existents es preveu crear un marc normatiu més estricte quant al moviment de terres per a la implantació dels habitatges. D’aquesta forma s’intentarà que les noves construccions siguin més respectuoses amb l’entorn i assoleixin unes condicions més favorables amb el paisatge urbà.
De fet, però, amb les normes urbanístiques vigents ja n'hi havia prou; el problema és que govern rera govern se les han saltat pel forro, generant abominacions d'impossible recuperació. (Tot i què la Llei d'Urbanisme preveu que la caducitat per a l'exigència de restauració de les obres irregulars és de sis anys, mai ningú s'ha atrevit a fer-ho a Sant Pere de Vilamajor).

Els defectes del POUM mantenen la subtil deficiència de no poder ser criticable per alló que diu, sinò pels greus defectes en tot alló que omet. Així, a la vista de qualsevol observador, en valorar les propostes que ens ofereixen, poques pegues hi troba; entretingut en aquest objectiu queda al marge de tot allò que el POUM no resol. A més de valorar les respostes donades, cal fer-se les preguntes adequades, com ara:

- Comerç?
- Jovent?
- Gent gran?
- Mobilitat sostenible en els nous horitzons?
- Realment un poble de 10.000 habitants?
- Defensa de l'estètica urbana?
- Equipaments en els nuclis?
- Aparcament?
- Vertebració dels nuclis dispersos?
- Plaça Major?
- Porta al Parc Natural?
- Activitats econòmiques?
- Supramunicipalitat?
- ...

Tot aixó és difícil de veure en uns plànols, però sens dubte haurien de guiar la mà del que els fa. I no és cap crítica per a ningú; és només una decepció.

Després de tres anys de batallar i invertir-hi un temps del qual no disposo, ja estic cansat. Des del meu convenciment, fruit de llargues reflexions, de què aquest no és el planejament que posarà Sant Pere de Vilamajor en les circumstàncies reals d'aquest segle, des del meu convenciment de què aquest planejament no resol en mínima proporció els problemes derivats de la singularitat espaial i social del nostre municipi, des del meu convenciment de què aquest POUM no ve a millorar gaire les deficiències de qualitat de vida dels ciutadans de Sant Pere, estic cansat fins i tot d'argumentar-ho. Serà que no pot ser.

Com sia que ja existeix una Comissió d'Urbanisme, plural i ben representada, que ha passat, pel que sembla, el filtre del POUM que ara se'ns presenta, haig de concloure que és aixó el que es vol. Així doncs, cansat, tiro la tovallola des de la responsabilitat d'haver fet tant com he pogut.

Sense cap afany de protagonisme, passo doncs a ser una anècdota en aquest tema.

Veure tots els articles publicats en aquest bloc sobre Desenvolupament urbanístic

A més:

El Parc Urbà de Llevant: un projecte motor per al municipi
Consideracions generals respecte dels equipaments
Nous reptes per al model residencial dels municipis
I ara en volen dir "barris"
Un poble de 10.000 habitants

I també els dedicats al comerç:

Càlcul comercial
Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu
Segona Part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat
Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta


(24 de setembre de 2008)

Arran de l'anterior article en relació amb el POUM de Sant Pere de Vilamajor, he rebut un comentari a "Altaveu de Vilamajor".

Amb la intenció d'animar un necessari debat sobre el tema que permeti tant l'anàlisi de la proposta actual, com sobretot de què s'informi al conjunt de la ciutadania del que realment es vol fer i de les diferències respecte l'anterior avant pla, sense que serveixi de precedent ni coincideixi amb la meva opinió, a continuació transcric el comentari rebut, doncs reflecteix un estat d'opinió que mereix de conèixer-se en tot el seu abast.

-------------------------------------------
No entenc gaire d'urbanisme. No entenc gaire de dret administratiu. Ni tant sols entenc als polítics. Això sí, tinc molt sentit comú.
Al llegir l'article sobre el POUM de Sant Pere en aquest bloc m'han assaltat nombroses preguntes, de les quals no tinc resposta per la meva coneguda manca de coneixements. Però si que he intentat aplicar el meu sentit comú i he vist moltes "irregularitats".

1.- L'anterior govern (ERC-PSC-ISP) volia aprovar un POUM on, entre d'altres, hi havia la possibilitat (conveni) de tenir tota una franja de serveis a canvi de la construcció de 13 cases unifamiliars. El CiU, partit a l'oposició, es va negar en rodó a l'igual que la Comissió d'Urbanisme. Va haver un canvi de govern i el nou gestor (CiU-IPS-PSC-PP)) va anul·lar el conveni abans esmentat.

2.- A canvi el nou govern ens ofereix el mateix que l'anterior govern (sense el conveni) més la requalificació de la zona situada entre Sant Antoni i Sant Pere.
El sentit comú en diu el següent:

-no és millor 13 cases que no pas totes les que es poden construir a la nova zona a requalificar? (que segur que són més de 13)
- No ens donaven més zones d'equipaments amb tretze cases que no pas amb tota la zona nova de requalificació?
- No es volia crear una zona de comerç a Sant Pere? La gent que visqui a prop de Sant Antoni (zona nova de requalificació), on anirà a comprar, a Sant Antoni o Sant Pere?)
- Amb el pas del temps, els nous veïns no demanaran que la Puntiblond marxi per problemes de salubritat, sorolls, etc? No estem hipotecant una indústria que ara per ara no resulta perjudicial però que dóna molts llocs de treball?
- No serà que l'actual govern ha hipotecat tots els terrenys o solars, que els hi pertocaven a la requalificació dels terrennys del Canal, pels convenis de Can Castella i La Rectoria i ara es troba que no en té? ´
- No es requalifica una nova zona per poder pagar els projectes monumentalistes del senyor alcalde?
- No és requalifica per poder pagar els enormes deutes del consistori?
- No és veritat que el senyor alcalde (Josep Maria Llesuy) i el regidor de cultura (Higini Herrero) formaven part de la primera comissió d'urbanisme? No és cert que ells van signar l'informe final on es deia que el poble no podia créixer cap al sud?

Em sorgeixen molts preguntes les quals no tinc resposta. Bé, menteixo, si que tinc resposta. Els polítics de Vilamajor no pensen en el poble sinó pensen en pujar al poder (com qualsevol polític). Una vegada al poder veuen que les coses no són igual dins que fora. Veuen que els anteriors govern no feien més per què estaven lligats de mans i peus, com ara resulta que estan ells. Crec que el partit governant actual va aixecar massa la veu i ara es veu obligat a baixar-la davant les circunstàncies.

Gràcies aquest bloc, veig que no sóc l'única que pensa igual.
Malgrat tot puc estar equivocada, per això demano aclariments a tots els meus dubtes als lectors d'aquest apartat, ara per ara, l´únic forum d'opinió de Vilamajor

Gràcies

(Anònim)
-------------------------------------------

(25 de setembre de 2008)


Li prego si te a bé de publicar aquesta resposta al ANONIM “Comentaris apareguts a “Reflexions”

Més que res per desfer mals entesos i inexactituds.

La veritat, es que jo tampoc hi entenc gaire de res del que aquesta persona diu que no hi entén, vagi això per endavant… ni tant se val de polític. La veritat es que servidor, des de que ha arribat a la responsabilitat que ocupa per desig dels veïns d’aquest poble, sols n’ha fet els Onzes de Setembre de política, la resta dels dies tant jo com la resta dels companys de govern, els passem fent de gestors.

Be: anem al assumpte:

1. Ni l’oposició, ni la Comissió d’Urbanisme del Consell del Poble, van retirar la proposta del POUM, varen ser les profundes desavinences del equip de govern existent i el convenciment que contravenien un sentit elemental, … no sols per les tretze cases!

2. 13 cases… a quin cost? 30% de sostre edificable en pisos de protecció oficial… a on? qui posa els solars i edifica aproximadament 17 pisos de protecció oficial als que t’obliga la llei d’urbanisme?

A la zona de la Creueta i a la ZONA D’EQUIPAMENTS de Can Son, no hi ha més d’un 20% de pendent? (no urbanitzable per llei d’urbanisme)

Volem salvar el casc antic? Joia patrimonial d’aquest poble, o volem rebentar-la afectant-la amb trànsit directa des de la BP 5107, amb trànsit de cotxes i autocars, cosa fantàstica segons l’anterior planificador.

El cost de la zona de Can Castellà, li costa molt menys esforç al poble que els pisos de VPO anteriorment esmentats, i això si, el tracte de col·laboració, és també fruit d’un conveni.

Es que a Sant Pere només hi viu gent del nucli?, es que els que vivim a les perifèries i als ravals, som ciutadans de segona?, no podem acostar el comerç de SANT PERE més a prop de les nostres llars, amb unes zones de aparcaments folgats, parcs de zona verda per quan surtin els nois i nens de les escoles i l’institut, encara que no oblidem el comerç de proximitat ben fornit i contemplat a l’actual avanç de pla al nucli?

Si els terrenys de Can Canal estan hipotecats, ja ho estaven abans de que entrés aquest nou equip de govern, per contra, jo la convido a repassar bé el conveni de Can Castellà,(és a l’abast de tothom) i veurà que això és així.

El senyor de la PUNTIBLOND, si decideix marxar ho farà amb un conveni de col·laboració i si és necessari, no abans de 12 anys (totes les empreses avui dia tenen assegurada aquesta projecció de futur?)

És que l’equip de govern, no ha ratificat aquells convenis del govern anterior, MOLT BONS pel poble, a pesar d’ésser una forta hipoteca, amb un cost brutal pels beneficis municipals? (MIRIS el conveni RECTORIA)

Els NOSTRES deutes, són a la vista, més i millors serveis, actuacions de millora urbana, més control i vigilància, més activitats extraescolars, més activitats de lleure i cultura, el doble d’activitat a benestar, Ep! d’aquest endeutament ens hem de sentir culpables? Aquesta és la obra d’un alcalde MONUMENTALISTA?

El senyor Llesuy i el senyor Herrero, no eren els únics de la Comissió d’Urbanisme, ni tant sols eren la majoria (hi havia molta més gent) i àdhuc, un d’ells (el Sr. Herrero o Llesuy) va apuntar que “per mor del consens” no faria constar el seu desacord amb algun dels temes aprovats, però que si accedien a llocs de responsabilitat, els posarien damunt la taula.

És molt fàcil criticar als polítics, miri, ser polític en un poble com el nostre, no és fàcil, t’hi has de d’entregar, jo li recomano Sra… ANÒNIMA, que a les properes eleccions entri en aquest món, i sabrà el pa que s’hi dona. No baixem la veu, no ens cal, tenim un projecte clar per aquest poble, i el defensarem fins al final, en té vostè un de millor?

Nosaltres, també en tenim unes quantes… de preguntes, perquè ARA i no fa quinze dies? Es una cosa merament casual? O es CAUSAL?

Miri, som sabedors que gent n’hi ha que no esta d’acord amb nosaltres, només faltaria. Ara tingui la seguretat, que estem treballant cada dia per un projecte per Sant Pere que sigui bo per nosaltres i millor per els nostres fills.

Li recomanem que podent participar directament en els processos que critica, hi participi ... HO POT FER.

Sense cap mena d’anonimat i sense baixar la veu.

Josep Ma. Llesuy.
----------------------------------------------

19/9/08

Un parell de videos

Fita històrica: ja hem arribat a 1 turisme per cada 2 habitants de Vilamajor

A Vilamajor el 2007 s'ha arribat a dues xifres emblemàtiques:
  • Ja hi ha censats 5 cotxes per cada 10 habitants (504 per 1.000 habitants).
  • Ja tenim 1 motocicleta per cada 10 habitants (103 per cada 1.000 habitants).
Sant Pere de Vilamajor supera com és habitual a Sant Antoni en aquestes dades, respectivament 526 contra 489 cotxes per 1.000 habitants, i 116 contra 94 motocicletes per 1.000 habitants.

Veure l'evolució a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

17/9/08

Tres quartes parts dels residents a Vilamajor han nascut a la província de Barcelona

Un 75% de la població resident als municipis de Vilamajor ha nascut a la província de Barcelona, segons dades del padró d'habitants del 2007.
La proporció és gairebé idéntica en els dos municipis: un 76,0% a Sant Pere de Vilamajor i un 74,9% pel que fa a Sant Antoni.

Estructura de la població dels municipis de Vilamajor per lloc de naixement. 2007
Dades en percentatges sobre el total de cada municipi. Padrons d'habitants 2007.

Hi ha però una
sensible diferència pel que fa a la població nascuda a cada municipi, doncs el 19,1% de la població resident a Sant Antoni (quasi 1.000 persones) ha nascut al mateix municipi, contra un 13,0% en la població de Sant Pere de Vilamajor (unes 500 persones).
També, pel que fa a la població nascuda al Vallès Oriental (fora dels municipis de referència), hi ha diferències, doncs a Sant Antoni representa el 17% de la població total i a Sant Pere el 14%.
Els nascuts fora de Catalunya (tret dels estrangers) només representen el 14% a Sant Antoni i el 17% a Sant Pere, del total de la població. D'aquests, gairebé la meitat (6,6% a Sant Pere i 6,5% a Sant Antoni) són d'origen andalús.

A Sant Antoni, el 85,5% de la població menor de 45 anys ha nascut a Catalunya, contra el 88,4% de Sant Pere.
En canvi, entre
la població major de 45 anys, a Sant Pere ha nascut a Catalunya el 57,5% de contra el 65,1% de Sant Antoni.

L'explotació del padró també ens dóna una radiografia de l'evolució recent per lloc de naixement. Així, el 14% de l'increment de població que hi ha hagut a Sant Antoni en els tres darrers anys correspon a nascuts en el propi municipi, per un 17% de la mateixa dada a Sant Pere.
Tanmateix, de l'increment total de població en els tres darrers anys, el 15,4% del de Sant Antoni s'ha fet amb població nascuda a l'estranger, que ja significa el 8,2% del total, mentre que a Sant Pere la població estrangera ha aportat només el 7,6% de l'increment net de població en els darrers tres anys, significant actualment el 5,1% de la població total resident.

A destacar també que els nascuts a la resta de províncies de Catalunya (fora de Barcelona) no han experimentat variació en els tres darrers anys ni a Sant Antoni (variació neta de 2 persones en tres anys), ni a Sant Pere (disminució neta de 1 persona en aquets tres darrers anys).

El gruix de l'increment de població han estat nouvinguts del conjunt de la província de Barcelona, un 64,8% del creixement total dels tres darrers anys a Sant Antoni (on signifiquen el 56% de la població total) i un 64,6% a Sant Pere (on són el 63% de la població). Gairebé un 40% d'aquests han vingut del Vallès Oriental.

De la seva banda, el creixement vegetatiu (naixements menys defuncions) ha aportat a Sant Antoni el 15% de l'increment de població que hi ha hagut en el 2006 (darrera dada publicada), i un 21% a Sant Pere.

(Properament totes les dades a Anàlisi socieconòmica de Vilamajor. De moment potser us interessarà l'article: Moviments migratoris a Vilamajor).

16/9/08

De la barra de pà a l'entrepà

La decisió de l'ISP en la persona de Lola López d'abandonar el govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor el deixa en minoria.

Amb aixó, les hipótesis en relació amb l'entrada de nous socis de govern podrien tenir en aquesta situació -curiosament- una més oportuna consideració.

Diu l'Agrupació Municipal de CiU:

"A la curta o a la llarga el fantasma que ha vist ISP pot fer-se realitat, i precisament forçat per la seva decisió. El govern en majoria d’un equip políticament plural és complicat i difícil, però més ho és si aquest equip està en minoria. No es podrà recriminar a ningú si ara (ARA I NO PAS ABANS) es busquen suports estables per a seguir governant amb el programa que es va consensuar el 2007". Sant Pere de Vilamajor, 12 de setembre de 2008.

Mentrestant els medis digitals de l'ISP encara, avui, no ens expliquen res al respecte. (*)

Veure notícia publicada a l'Actualitat del Baix Montseny.

(*) Amb posterioritat a la publicació d'aquest comentari apareix el comunicat d'ISP al respecte.

15/9/08

Construcció: aturada d'ase

Evolució dels projectes d'habitatges iniciats a Vilamajor. Gener-Juny
Font: Col.legi d'Aparelladors de Barcelona.
Les dades corresponen als projectes visats durant el primer semestre de cada any.

8/9/08

Pinsos Picart: breu crònica d'un escac

La Llei 3/1998 d'Avaluació ambiental de les activitats exigeix que totes les activitats pre-existeents de caire industrial, i d'altres, havien d'adaptar-se -per a la seva continuitat- a les prescripcions ambientals de la Llei. Òbviament les noves activitats es tramitarien seguint la nova Llei.

Després de successives pròrrogues, l'1 de gener de 2007 va finalitzar el termini per a què totes les indústries presentessin als Ajuntaments i altres administracions ambientals, els expedients d'adequació. Les activitats no adequades a la Llei quedarien a partir d'aquell moment clandestines.

Pinsos Picart, veterana empresa fundada el 1953, i controvertida des de fa temps per la seva ubicació al nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, ha protagonitzat i és protagonista de l'afer més embolicat d'aquest procés d'adequació a la Llei. Heus aquí la crònica dels fets:

En data 29 de novembre de 2006, un mes abans de la finalització de la darrera pròrroga legal, Pinsos Picart presentà un projecte de sol.licitud de llicència ambiental per a les dues activitats que té situades en el nucli urbà.

Observades deficiències, per Resolució d'Alcaldia de data 20 de desembre de 2006, l’Ajuntament requerí a l'empresa perquè presentés la documentació necessària per continuar el tràmit de l’expedient de petició de llicència ambiental, concedint el termini de quinze dies per a la presentació, i suspenent-se mentrestant el tràmit de llicència ambiental a la manca de documentació essencial per a l'avaluació. A més, com sia que en el projecte constava l'existència d'un túnel que travessa el carrer Nou entre les dues fàbriques, l'Ajuntament incoà un expedient d'ocupació de domini públic per al subsòl.

En data 12 de gener de 2007, Pinsos Picart presentà escrit d’al·legacions, al·legacions que foren desestimades per silenci administratiu.

En data 26 d'abril de 2007 l'empresa presentà documentació complementària per a la continuació del tràmit. (Havia guanyat més de tres mesos).

(Canvia el Govern municipal)

En data 1 de novembre de 2007, sis mesos més tard, el tècnic municipal informa desfavorablement la documentació presentada.

El 10 de gener de 2008 (ja ha passat un any) finalment l'Alcalde resol la caducitat de l'expedient de llicència ambiental per paralització de la tramitació a instàncies del sol.licitant, en no aportar documentació tècnica indispensable per a la tramitació. Es concedeix un nou termini de tres mesos per a què l'empresa aportés la documentació requerida en la resolució de 20 de desembre de 2006.

El 27 de març de 2008, el Ple de l'Ajuntament aprova l'esborrany de Conveni amb Pinsos Picart per tal de donar una solució pactada a la problemàtica generada per la caducitat de llicències. (I també en l'empeny d'aconseguir la titularitat pública de la masia de Can Derrocada, finca malmesa per la superposició d'instal.lacions fabrils).
En essència, apart de la edificació residencial de la fàbrica vella, ja prevista en les NNSS-87, es planteja per a la finca de la masia de Can Derrocada la requalificació en residencial (planta baixa més 3 pisos), de l'ús administratiu actual -que no residencial- de part de la finca (nova fàbrica), i la resta de la finca (zona unifamiliar aillada segons les NNSS-87) en equipament públic (nou Ajuntament) en concepte de cessió obligatòria i gratuita. A canvi es determina el sòl industrial per a la ubicació de l’empresa a deslocalitzar, amb dues opcions:
Opció A.- L'empresa proposa un terreny adient com a nova ubicació de l’empresa, i l’Ajuntament requalifica aquest terreny perquè sigui apte per a l’ús industrial.
Opció B.- L’Ajuntament cedeix un sòl industrial, adient i suficient a l'empresa, amb dret d’ús per a cinquanta anys, el que comporta que la qualificació de la finca d'ús actualment administratiu (nova fàbrica) passi a ser residencial però de planta baixa i 2 pisos.

El dia 10 d’abril de 2008, Pinsos Picart presentà un escrit i altre documentació demanant la continuació del tràmit de llicència ambiental, excloent de la seva petició la part d’indústria ubicada en zona urbanísticament qualificada de unifamiliar aïllada (finca de la masia).

En data 11 d’abril de 2008, finalitzà el termini de tres mesos donats a l'empresa per presentar la documentació requerida pel tràmit de petició de llicència ambiental.

En data 18 d’abril el tècnic municipal informa desfavorablement sobre la documentació aportada a l’expedient. (Les pròrrogues s'han esgotat; el temps es precipita).

El 5 de maig, Pinsos Picart respon a la proposta de Conveni declarant-lo com inacceptable atenent a què les compensacions ofertes per l'Ajuntament es valoren manifestament insuficients. Segons sembla es preten fer valer un inexistent dret indemitzatori pel cessament d'una activitat il.legalitzable (!).

Els defectes de fons en la tramitació de la llicència, juntament amb la no acceptació per part de Pinsos Picart del Conveni que donava sortida airosa al problema de la impossibilitat de legalitzar la indústria, portà al Ple de l'Ajuntament, en sesió extraordinària de 8 de maig de 2008, a:
  1. Mantenir la proposta de Conveni (l'Alcalde havia demanat la seva caducitat).
  2. Declarar la caducitat i arxiu de l’expedient de sol·licitud de llicència mediambiental de Pinsos Picart S.A.
  3. Incoar expedient de cessament d’activitat a l'empresa.
Aquesta proposta fou aprovada amb l'abstenció del regidor Sr. Higini Herrero per incompatibilitat per motiu del lligam familiar amb la propietat de l’empresa. És de destacar un únic vot en contra, al punt 1, de la regidora d'ISP, obrint una crisi de govern ràpidament resolta.

El 12 de juny de 2008, Pinsos Picart presenta un escrit de reposició contra l'acord del Ple del dia 8 de maig.

En data 30 de juliol de 2008, el tècnic municipal informa desfavorablement sobre les pretensions de l'empresa en el seu escrit de reposició, refrendat posteriorment per Secretaria.

El 13 d'agost es celebra un Ple Extraordinari en què es va resoldre desestimant el recurs de reposició presentat per Pinsos Picart contra la caducitat de l'expedient d'adequació mediambiental de la fàbrica.

El 14 d'agost de 2008, Pinsos Picart es nega a recollir la notificació duta en mà per la Secretària Accidental i un Vigilant Municipal, de l’acord del Ple Municipal del dia anterior, en la que es resol el recurs presentat per la indústria referent a la caducitat de l’expedient de la seva llicència d’activitat.

Després de quasi dos anys d'estira i estira, tenim -les parts tenen- sobre la taula tres peces d'escac:
  • Un expedient probablement caducat (?), per ocupació de béns de domini públic (túnel).
  • Un expedient, pressumiblement en tràmit, de cessament d'activitat.
  • Una proposta pública de Conveni, com única possibilitat de negociar per a solucionar el problema.
Segons la Llei 4/2004 d'1 de juliol, relativa al procés d'adequació de les activitats a la Llei 3/1998, la posició actual de Pinsos Picart es tipifica com infracció amb sanció de fins a 6.000 €. També es poden imposar multes coercitives de fins 200 € fins un màxim de tres consecutives. En el cas de què després de tres multes coercitives es persistís en l'incumpliment, l'activitat es considera clandestina i pot ésser clausurada. Aquesta clausura és competència de l'Ajuntament (cas d'activitats de l'Annex II.2 de la Llei).

En el present supòsit, l'Ajuntament no té cap obligació d'indemnitzar els titulars per un eventual tancament, ja que la indemnització només podria ésser reclamada pels titulars de l’activitat davant una actuació de l’Ajuntament contrària a la normativa vigent, i el cas és just al contrari.

Segons aixó, com sia que el Ple de l'Ajuntament va aprovar la incoacció d'un expedient de cessament de l'activitat, de fet aquesta decisió és equivalent a la qualificació de clandestinitat per a la fàbrica, des del 8 de maig, sense que s'hagi optat per a les sancions.
Enfront d'aixó, el Conveni podria esdevenir inoperant, doncs l'Administració no pot anar contra els seus actes: no es podria per una banda anul.lar un expedient ferm de cessament d'activitat (ni demorar-lo per anys), i d'altra acceptar la continuitat clandestina de la fàbrica (per a un termini màxim de cinc anys) i l'ocupació de béns de domini públic (túnel) en el marc del Conveni.


Ara cal, immediatament si encara no s'ha fet, aplicar la Llei de Procediment Administratiu i fer la comunicació formal per publicació al BOPB o el DOGC, apart del tauler d'anuncis de l'Ajuntament.

Sent tots aquests actes públics i ferms, a partir d'ara qualsevol ciutadà pot consultar els respectius expedients, i exigir a l'Ajuntament el cumpliment de les seves pròpies resolucions, que val a dir, han sigut dictades en ordre estricte a les disposicions legals.

Val a fer notar que ha estat el Ple de l'Ajuntament, és a dir totes les forces polítiques amb representació, qui ha resolt la qüestió en els termes actuals.

En resum:
  1. L'activitat de Pinsos Picart, en el lloc i amb la forma en què actualment s'està duent a terme no està legalitzada d'acord amb la llei (Llei 3/1998).
  2. En les circumstàncies actuals, l'activitat és il.legalitzable doncs no aconsegueix adaptar-se a la Llei 3/1998 (estant fora de termini per fer-ho regularment).
  3. Ja s'han inciat pressumbliment dos expedients: de cessament de l'activitat i d'ocupació de subsòl de domini públic.
  4. De proseguir els expedients, l'ús o abús dels recursos administratius i jurisdiccionals podrien allargar la situació uns tres o quatre anys com màxim.
  5. Ni l'Ajuntament ni el municipi han d'indemnitzar cap empresa pel fet de que no pugui ser objecte de legalització. Altre tema és facilitar la recolocació.
  6. L'Ajuntament ha manifestat la seva voluntat de disposar de la masia de Can Derrocada i del seu entorn per al nou edifici de l'Ajuntament. Aquesta peça entra en joc per la porta de servei amb la deslocalització i li dóna una nova perspectiva d'embolic. A canvi es requalifica com residencial l'edifici de la fàbrica nova i es requalificarien de forma adient terrenys per a la nova ubicació de la fàbrica.
  7. D'aquesta manera, de fet el que es bescanvia és la masia de Can Derrocada, posant en el mateix sac l'obtenció d'una eventual finca per a la deslocalització. Dos ocells d'un sol tret.
  8. L'assumpte seria més clar si les dues peces del conveni s'expliquessin per separat: per a la deslocalització, aportació o requalificació de terrenys industrials; per la finca de la masia de Can Derrocada edificabilitat del sòl no residencial on s'ubica la fàbrica nova. (La fàbrica vella no presenta cap problemàtica, doncs és i sempre ha estat una finca urbana d'ús residencial -planta baixa i tres pisos-).
"El mes de desembre, amb l’aprovació inicial del POUM, és la data límit per arribar a un acord satisfactori. Si no és així decretarem el tancament". (Josep Maria Llesuy, acta del Ple de l'Ajuntament del dia 8 de maig de 2008).

Alea jacta est!

I dues preguntes finals...
Realment, perquè no es pot legalitzar l'activitat de Pinsos Picart?
Potser l'Ajuntament ens ho hauria d'explicar.
Realment, és la masia de Can Derrocada l'immoble idoni per allotjar-hi un modern edifici consistorial?

Sabíeu que PINSOS PICART, S.A. va obtenir, al 2005, un crèdit a interès cero per part del CDTI (Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial), depenent del Ministerio de Ciencia e Innovación, per import de 175.920 Euros per a investigar sobre "Eliminació d'olors i pols en la fabricació d'aliments per a mascotes"?

Desconec els resultats d'aquestes investigacions, però si més no posen de manifest una inquietud de l'empresa pel tema.

Articles relacionats:

4/9/08

L'atur es dispara a Vilamajor al mes d'agost

L'alarmant increment de l'atur registrat al mes d'agost a tot el país ha tingut òbviament repercussió sobre les dades de Vilamajor.

Així, l'atur ha arribat a Sant Antoni a 218 persones, 17 més (un 8,5%) que el mes de juliol i 49 més (un 29,0%) que el mes d'agost de l'any passat.

A Sant Pere de Vilamajor, l'atur ha assolit la xifra de 191 persones, també 17 més respecte el juliol (un 9,8%) i 31 més (un 19,4%) respecte fa un any.

Al conjunt de Catalunya, l'atur registrat ha incrementat d'un 6,2% en termes intermensuals i d'un 27,9% interanual.

En total són ja doncs més de 400 les persones de Vilamajor que estàn a l'atur, mentre que els treballadors afiliats a la Seguretat són unes 2.740 persones.

Dades detallades a Anàlisi socio-econòmica de Vilamajor.