Darreres entrades:

8/11/08

La patacada d'enganyar-se amb els pressupostos


Vaig conèixer una vegada
un botiguer que, veient el seu negoci anar vent en popa, va pensar que calia aprofitar la bona estrella. I amplià el seu negoci, contractà més personal i omplí el magatzem.

Però els bons temps es van tòrcer, i tot just havia acabat de fer les despeses, va comprovar que les vendes no només no pujaven, sinò que baixaven.

Va refer els seus càlculs,els seus pressupostos...

De les despeses no s'havia equivocat gens ni mica: havia gastat el previst.

El que li havia fallat eren els ingressos: els seus pressupostos estaven equivocats.

No va haver de tancar, la clientela era sòlida, però va haver de retallar despeses, reduir els descomptes i deixar de donar facilitats i regals als seus clients.

.../...

Aquesta història és tant real com la Hisenda del nostre Ajuntament.

Al 2007, muntats en la bombolla, es varen pressupostar dos capítols d'ingressos que ells sols pujaven el 30,3% dels ingressos per impostos:

- Impost d'obres i construccions: 400.000
- Impost de plusvalua: 100.000

En tractar-se d'impostos, i no de taxes, no estaven lligats a cap despesa, i per tant eren "ingressos nets".

La realitat va ser la següent:

- Impost d'obres i construccions: 208.000
- Impost de plusvalua: 58.000

La diferència va ser de quasi la meitat: 234.000 Euros, als que cal afegir els 41.000 més només en la recollida d'escombreries.

La bombolla es desinflava arreu i s'havia convertit en aire al segon semestre de 2007, passant de 30 habitatges en el primer semestre de 2007 a només 6 en el segon semestre. Les compra-vendes d'habitatges de 46 a 32.

Les despeses, com en el cas del nostre botiguer, ja s'havien fet. I els seus destinataris en gaudien joiosos.

Però l'any següent, el 2008, quan la bombolla simplement no existia perquè tot era erm, amb només 8 habitatges en vies d'iniciar-se en tot el primer semestre, i les transaccions d'habitatges reduides a la meitat, esgotant-se per arribar a una tercera part d'un any abans, el "pressupost bombolla" es va repetir exactament igual, significant el 27,5% dels ingressos impositius:

- Impost d'obres i construccions: 400.000
- Impost de plusvalua: 100.000

I la realitat serà, més o menys la següent:

- Impost d'obres i construccions: 90.000
- Impost de plusvalua: 46.000

La diferència serà encara superior, d'uns 364.000 Euros, un 73% de desviació a la baixa, als que caldrà afegir els que caiguin de la recollida d'escombreries, i d'altres.

Les despeses, basades amb aquest error, ja s'han fet o quasi compromés. I tots en gaudim sense immutar-nos.

No sé quina realitat miraven els que van fer aquests pressupostos. Un "foradet" de 300 mil Euros del què tots hem estat gaudint enguany.
Sé però que l
a responsable d'Hisenda ja no hi és. Si a més has de fer-te càrrec de més de 200 mil cuques que han deixat els que ja no hi són -i eren de fet els mateixos-, no m'estranya.

Com el nostre botiguer, l'Ajuntament no tancarà, però caldrà apretar als clients o reduïr-ne els serveis. Ens han mal acostumat a gaudir-ne. Un miratge.

No és mala la gestió del botiguer, ni la de l'Ajuntament. Certament els canvis han estat molt ràpids, agafant tothom amb les calces recent comprades.

Simplement tots dos es van enganyar amb uns pressupostos mal fets...

I em sembla ridícul 10,5 Euros (de 1997) per un gual. I em sembla un insult a la intel.ligència 7 milions de "peles" de valor cadastral mig dels habitatges. I em sembla una ganga el que paguem d'IBI. I la taxa d'escombreries hauria de recollir l'enorme cost de fer-ho en un municipi dispers. I amb perdó dels meus estimats pagesos, una broma el rebut de rústega.

I qui vulgui viure en una "torre" a preu de pis de "La Satèlite" s'ha equivocat de segle.

Malauradament quan toquen aquestes campanes ens enfrontem, tots, a una de les pitjors i més enrevesades crisis que conec en els 27 anys que faig d'economista professional.
Certament, ha tingut mala pata aquest nou govern per voler ser el primer del segle XXI.

Prudència atorga. Responsabilitat de tots, també. Ens omplim la boca de democràcia, de participació, i quan ens toca assumir la nostra part de responsabilitat ens tapem la consciència dient "mala gestió", aficionats havien de ser!.

6/11/08

Sant Pere de Vilamajor a la cua del comerç

Ja ho he comentat altres vegades, però en repassar la darrera edició de l'Anuari Econòmic Municipal d'Espanya de La Caixa, torno a comprovar el rànquing dels municipis per superfície comercial en el 2007.

El llistat dels 10 municipis d'Espanya que van a la cua en aquest índex és el següent:


L'Anuari analitza enguany dades estadístiques dels 3.234 municipis de tota Espanya amb més de 1.000 habitants.

És a dir, per si no ha quedat clar: Sant Pere de Vilamajor ocupa la penúltima posició en superfície comercial minorista dels 3.234 municipis espanyols de més de 1.000 habitants, amb un total de 106 m2.

El municipi veí, Sant Antoni de Vilamajor, ocupa la posició 2.371, amb 2.655 m2 de superfície comercial minorista, per sota d'altres municipis espanyols de la seva dimensió.

Estimació de la necessitat ACTUAL de comerç a Vilamajor en relació al promig del Vallés Oriental. 2006
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria de Comerç.
Nota: No s'inclouen establiments minoristes d'automoció i carburants.

Continuarà aquesta vergonya? Quants metres quadrats de superfície comercial minorista (no de "locals" a seques) té planejats el POUM? Quina expectativa dóna per al 80% de la població del municipi que no viu al nucli principal?


Sèrie d'articles sobre el comerç a Vilamajor publicats en aquest bloc:


Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor
Primera part: El reequilibri quantitatiu
Segona Part: El comerç de proximitat
Tercera part (final): La proposta

Altres articles sobre desenvolupament urbà:

Consideracions generals respecte dels equipaments
Nous reptes per al model residencial dels municipis
I ara en volen dir "barris"
Lectures per a la reflexió

4/11/08

Atur: tot just comencem



Sant Pere de Vilamajor

Sant Antoni de Vilamajor

Esgotament del sòl urbà a Vilamajor

En els darrers 4 anys (de 2003 a 2007), Sant Pere de Vilamajor ha edificat el 14,2% del seu sòl urbà lliure, essent el 26,6% pel que fa a Sant Antoni.

D'aquesta manera Sant Pere de Vilamajor ja ha edificat el 53% del sòl total de parcel.les urbanes, i Sant Antoni en el 76% del seu sòl urbà disponible actualment.

Ocupació acumulada del sòl urbà lliure als municipis de Vilamajor 2003-2007
Dades en percentatges acumulats de sòl edificat respecte el sòl urbà lliure en cada any, des de 2003

Seguint a aquest ritme promig, sense noves ampliacions de sòl edificable, el sòl urbà sense edificar dóna per 15 anys a Sant Antoni i per 28 anys a Sant Pere de Vilamajor.

Sant Pere de Vilamajor disposa actualment (setembre de 2008) de 165,72 ha de sòl urbà no edificat, en 1.030 parcel.les (un 47% de la superfície urbana total). Sant Antoni de Vilamajor té disponibles 457 parcel.les de sòl urbà que ocupen en total 58,04 ha, equivalents al 24% de la seva superfície urbana total.
Les parcel.les urbanes actualment edificades a Sant Pere són 2.146 i les edificades a Sant Antoni 2.029.

El nombre d'immobles residencials en sòl urbà és actualment (setembre de 2008) de 2.162 habitatges a Sant Pere, amb una estimació del 27% de segones residències, i de 2.572 habitatges totals a Sant Antoni de Vilamajor, amb una ocupació estimada de segones residències del 19%.

3/11/08

Cost de l'IBI a Vilamajor


Quota líquida d'IBI per rebut d'urbana a Vilamajor: 2002-2007

Dades en Euros per rebut d'urbana. Mitja de cada any.

Al 2007 el promig de quota anual per rebut d'IBI de Rústega va ser de 32,14 Euros a Sant Antoni i de 19,2 Euros a l'any per rebut a Sant Pere.

El valor cadastral mig per cada bé immoble residencial va ser de 40.144 Euros (6,7 milions de Ptes) a Sant Pere i de 43.701 Euros a Sant Antoni de Vilamajor.

En els dos municipis els valors cadastrals no es revisen des de fa... 21 anys!


Les xifres parlen. Sobren les paraules.

Superats els 4.000 habitants

Segons informa l'Ajuntament, al mes de maig d'enguany la població empadronada a Sant Pere de Vilamajor ha arribat ja als 4.000 habitants. Just sis anys abans, al maig de 2002 s'havia arribat als 3.000.

A finals d'octubre de 2008 la població arriba a 4.060 habitants, sent al setembre de 2007 de 3.897 i al gener de 2007 de 3.728 persones.

Aquestes variacions representen el manteniment d'uns 150 empadronats nets cada any.

Si afegim els empadronats a Sant Antoni, que ja deuen rondar els 5.400, en un parell d'anys arribarem a 10.000 habitants a Vilamajor.

Veure també:

Ja som 4.000
La població de Sant Antoni supera els 5.000 habitants
Població de dret a Vilamajor 1842-2001

31/10/08

Recull estadístic sobre Vilamajor

Ara farà un any que vaig decidir separar els articles sobre dades estadístqiues de Vilamajor en un bloc específic: Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

En aquest temps, puntualment, els 70 articles del bloc han anant comentant i analitzanat les dades estadístiques que periódicament es van donant a conèixer en relació a Vilamajor, obtingudes de les fonts més actualitzades i diverses.
Són en total 120 pàgines d'anàlisi amb un centenar de gràfiques.

Deu ser la meva deformació professional, però amb aquesta afició, Sant Pere de Vilamajor té a la xarxa la més complerta base de dades estadístiques sobre el municipi estreta de fonts oficials, agrupades en quatre capítols:


Veure xifres i percentatges, llegir anàlisi estadística és força més avorrit que la crònica social, però és una manera objectiva de veure la realitat des de les dades reals de diferents fenòmens.

Us animo a donar-hi un cop d'ull de tant en tant i a reflexionar-hi.

(Si algú vol tenir tot els articles publicats com un llibret, només cal que m'escrigui un correu).

Breu història de Vilamajor

Com bon historiador, en Ferran Sarrià busca la documentació que ens permet recollir els fets i les arrels del passat.

Aquet cop no ha hagut d'anar gaire lluny, i, al 1986 ha trobat un magnífic article de Mercè Aventín de la història de Vilamajor.

No deixeu de llegir-lo!

La clau i el pany

De la mateixa manera que vaig comentar alló que em semblava una pèrdua de qualitat de la revista municipal "La Clau de Vilamajor", serà per aquest article o no serà, el darrer número de la revista ja és una altra cosa. M'ha agradat força.

No obstant, alguns comentaris i recomanacions:

- Em continua sobrant tota una plana dedicada a presentar-nos els regidors de les diferents àrres de l'Ajuntament; amb menys espai es podria aconseguir el mateix contingut (el paper quadricromia és car).

- Mancaria algun article sobre l'actualitat de Sant Pere de Vilamajor, efemèrides, fets curiosos, un xic d'història, alguna dada estadística, etc. Amb el propòsit de crear identitat i facilitar el coneixement de les vessants més socials del municipi. Aixó compensaria la dedicació gairebé exclussiva de la revista a tot el que de nou està fent aquest Ajuntament.

- Magnífica la iniciativa d'estimular la lectura d'un llibre.

- També resulta encomiable, l'espai dedicat a les Associacions, tot animant a seguir publicant, amb la seva participació, els objectes i activitats que desenvolupen totes les associacions del municipi, per tal d'animar a la participació de la societat civil.

- Caldria cercar publicitat per finançar l'edició en paper de la revista, preferiblement entre els comerços de Sant Antoni de Vilamajor, doncs, com és sabut, Sant Pere de Vilamajor està consolidat com només un lloc per anar a dormir.

Vull deixar per al final el cop d'efecte del "comunicat" conjunt de TOTS els grups polítics, llevat, és clar, del qui ho provoca. Aquesta tancada de files davant un fet que sembla molt reprobable, em dóna confiança en els grups polítics amb representació municipal.
Però no suficient amb aixó, els espais de cadascun dels grups polítics es destina a reproduïr insistentment el mateix comunicat. M'agradaria sentir el comentari d'en Ferran Monegal al respecte. Excessiu quan el comunicat conjunt ja s'ha publicat. Contundent, si més no el seu efecte.

En contrapartida, l'ISP, part afectada, destina el seu espai a continuar repicant les campanes de dól, sense, no obstant retractar-se com li estan demanant tots i cadascun dels altres grups municipals.

Bé, la clau fènix torna a renèixer, més enfocada en el pany que li pertoca.

24/10/08

Els guals, que si axí que si aixà

Sembla que el meu anterior article sobre els guals, o no ha sigut llegit o no ha estat entés per alguns dels lectors de l'Altaveu de Vilamajor, a jutjar pels seus comentaris.

Així doncs, amb el propòsit de deixar ben clar el que fins puc arribar a conèixer, suggereixo als interessats que llegeixin primer aquell article.

Després afegeixo:

1- Gual és el rebaix fet a la vorera per a facilitar que els vehicles puguin entrar a la calçada i sortir-ne (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans). En condicions lògiques, un gual serveix únicament i exclussiva per travessar la vorera amb un vehicle.

2- La taxa que posa en marxa per a tothom l'Ajuntament és la d'Entrada de vehicles a través de les voreres.
Com podriem utilitzar el dret a que ens dóna el pagament d'aquesta taxa si no és mitjançant l'existència d'un gual?

Com podriem gaudir d'un gual si no disposessim d'una llicència per poder travessar la vorera?

3- Tant les taxes com els preus públics són potestatius de les Administracions Públiques. Les taxes municipals, per a què existeixin, han de ser aprovades pel Ple dels Ajuntaments mitjançant les corresponents "Ordenances Fiscals". Les quotes es revisen normalment amb caràcter anual.

4- Si no hi ha una Ordenança Fiscal per a alguna cosa, no pot existir legalment la taxa a què es refereixi.

5- No existeix actualment cap Taxa de Gual recollida en cap ordenança fiscal de Sant Pere de Vilamajor.

La única Ordenança relativa, és la Ordenança 21, que aprova la taxa de pas de vehicles a través de la vorera.


6- Fa molts anys (des de 1997) que existeix aquesta Ordenança i la corresponent taxa, una altre cosa és que l'Ajuntament no l'hagi aplicat massivament.

7- Antigament, els Ajuntaments cobraven per deixar rebaixar les voreres per a facilitar el pas de vehicles al seu través. Aquesta era l'autèntica taxa de guals. Fins i tot durant un temps es va posar de moda pintar els guals (rebaix a la vorera) de groc, per advertir als conductors l'existència del gual, a tots els efectes.

8- Amb la successiva modernització de Codi de Circulació, es va aprovar una nova senyal de trànsit, la placa de gual. Consisteix, com sabem, d'una senyal de prohibit estacionar amb la indicació "gual permament" de 24 hores, si ho és, o bé les hores per a les que es té llicència per a travessar la vorera.

Com és sabut, els senyals de trànsit en vies urbanes són competència exclussiva de l'Ajuntament: només l'Ajuntament pot autoritzar a posar-les. D'aquesta manera, l'Ajuntament permetia posar -o posava per ell mateix- una placa de gual als guals autoritzats, és a dir als guals que pagaven la corresponent llicència.

Passava que, com preu públic, els titulars podien deixar de voler el gual, per qualsevol raó, i per tant es donaven de baixa. Nogensmeys, la placa quedava penjada i hom no gossava aparcar encara que el gual ja no existís legalment. (Encara passa aixó a molts pobles i ciutats).

9- Abans de 2004, en que s'aprovà la nova Ley Reguladora de las Haciendas Locales, el pas dels vehicles per les voreres no era una taxa, era un preu públic.

La diferència és substancial: una taxa és el pagament a l'Ajuntament per un servei o una llicència que dóna a un particular (d'escombraries, de construcció, etc.). Són de recepció obligatòria, és a dir, tothom que du a terme el fet imposable de la taxa, és obligat a pagar-la.

Un preu públic és el preu de "venda" o "prestació de serveis" que l'Ajuntament cobra a un particular per a quelcom. A Sant Pere existeix un preu públic per ocupació de vorera per a terrasses, o un preu públic per als Quaderns del Centre d'Estudis, per posar un exemple. Els preus públics només els paga qui demana el servei o adquireix el bé a l'Ajuntament (que són exempts d'IVA, sigui dit de pas).

10- Per aixó es pagava anualment pel gual i la senyal de gual era la prova de què s'havia pagat el preu públic corresponent.

Llavors, normalment, cada any es "comprava" una placa adhessiva amb l'any, que es colocava sobre la senyal de gual, fet que indicava que, per aquell any, el gual tenia llicència. Si s'aparcava davant d'un gual que no tenia la placa corresponent a l'any, no passava res, doncs el titular del gual no tenia permís per travessar la vorera, i, per tant res impedia aparcar-hi davant (a mi mateix al llarg del temps em van estar retirades dues denúncies d'aparcament a gual per aquest motiu). Fixeu-vos que als guals amb horari limitat es pot aparacar lliurement (si al carrer es pot) fora dels horaris per als què es té llicència per travessar la vorera.

11- A partir de 2004, el pas de vehicles per vorera es converteix en una TAXA, és a dir, de recepció obligatòria per a tothom que tingui (o hagi de tenir, per normativa urbanística) una plaça d'aparcament a la que s'hagi d'accedir des de la vorera. Hi ha varies fórmules (metres quadrats d'aparcament que es serveix, metres linials de vorera utilitzada, nombre de places d'aparcament servides, etc.).

12- En aquell moment, molts Ajuntaments (no tots), per tal de continuar amb la forma anterior van aprovar PREUS PÚBLICS per adquirir una nova placa de gual (com ara a Sant Antoni, que es cobren a 20 € d'una sola vegada). Les plaques "noves" acostumen a tenir el nº de la llicència del passi per la vorera per tal d'identificar-la. A l'hora van adaptar les ordenances que en la seva majoria abrumadora, es refereixen al pas de vehicles a través de voreres.

Malauradament, el poc nivell tècnic de moltes Ordenances, encara es refereixen a taxa per valorar coses que de fet són preus públics. Aixó prové del canvi legislatiu del 2004 que encara no ha estat assumit per molts técnics d'Ajuntaments. (També encara molts técnics i en llenguatge col.loquial es parla de PGOU -Pla General d'Ordenació Urbana, o simplement "Pla General"- per referir-se al POUM -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal- que és la única figura legal vigent de de fa uns quants anys).

En esser una taxa, que es paga anualment de forma obligatòria, ja no és voluntària aquesta llicència i no cal anar enganxant cada any la plaqueta adhesiva de l'any corresponent sobre la placa de gual préviament adquirida per a demostrar que s'ha pagat la taxa d'entrada de vehicles. (Recordareu els més antics, que a Sant Pere es feia quelcom semblant amb les antigues matrícules de bicicletes i ciclomotors).


S'ha de donar per sentat que tothom que disposa d'una placa de gual per a protegir des del punt de vista del Codi de la Circulació, la lliure entrada a través de la vorera, per a la què es té la corresponent llicència, la està pagant, doncs en ser una taxa obligatòria, no hi ha més remei que pagar-la pel sol fet de tenir -o haver de tenir- una plaça d'aparcament en l'interior d'una finca.

En l'anterior article al què em refereixo al principi, ja feia esment de què l'Ordenança Municipal de Circulació de Sant Pere de Vilamajor, estableix una sanció de 250 € per Col.locar o no retirar plaques de gual que no gaudeixin de la preceptiva autorització municipal. La connexió entre la taxa i el codi de circulació es fa patent.

13- Si l'Ajuntament cobrés per "comprar" la placa oficial, només ho pot fer una vegada, quan s'atorga la llicència d'entrada de vehicles, i en cap cas serà una taxa, serà, i per a una sola vegada, un preu públic.

14- Qualsevol altre cosa que pretengués fer l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor amb l'actual ordenament, no tindria el suport de cap norma legal, i per tant seria il.legal.

15- Altra cosa és -i en aquest cas actualment no és així- que l'Ajuntament aprovés (en el Ple) una NOVA taxa, la de guals, fet que no tindria cap sentit doncs el fet imposable seria exactament el mateix que el de la taxa que ja tenim, i per tant un mateix fet no pot ser, com mana el nostre ordenament tributari, gravat per més d'un impost.

S
i es pretengués cobrar una taxa per "gaudir" del pas de vehicles per la vorera, i una altre per "gaudir" d'una senyal de trànsit que digui que en aquell gual no es pot aparcar, i si a més, com és natural, una i altre taxa fossin obligatòries, una de les dues taxes duraria menys als ulls del Contenciós-Administratiu que un caramel a la porta d'un Col.legi.

16- El que hauria de fer immediatament l'Ajuntament és aprovar un preu públic per l'adquisció de la placa de gual, exigint la placa "oficial" per a totes les llicències d'entrada de vehicles a través de vorera que es posessin en vigor a partir d'ara.

Si no ho fa, es ficarà en un enrenou considerable.


La confussió esdevé de la memòria històrica: NO EXISTEIX ARA CAP TAXA DE GUAL SOBREPOSADA A LA TAXA DE PAS DE VEHICLES PER LA VORERA: serveixen per al mateix, però corresponen a dos moments històrics diferents.


Sotmeto, com sempre i públicament, aquestes opinions a d'altres millors fundades.

(Si us he avorrit, ha estat només en l'intent de ser precís i rigorós, com sempre pretén fer Per SPectiVa).

Per a dubtes i consultori, apart de l'adreça de correu del bloc, podeu utilitzar Altaveu de Vilamajor.

Per a descansar, doneu un tomb per Recull Històric de Vilamajor.